Durant segles i segles, des de les primeres civilitzacions agrícoles fins pràcticament el
cristianisme, el concepte del temps esdevé circular. Els éssers humans, sotmesos a les lleis de la natura, es regien pels canvis que passaven al seu entorn i que es repetien cíclicament estació rere estació. Amb l’aparició del monoteisme i la divisió entre el passat, present i futur, la invenció del rellotge mecànic i el concepte de progrés, els humans es van allunyar de la natura i del cicle natural de la vida. Avui, quan el món lineal s’ha paralitzat en una època convulsa plena encara de restriccions postconfinament (Pandèmia de COVID-19), on res està sota control, ens mirem amb uns altres ulls a la natura que, ignorant les nostres pors, continua amb els seus cicles, el que ens ha de fer pensar.